lunes, 20 de octubre de 2008

Trucada de la meva estimada neboda...

Ahir diumenge em va trucar la meva estimada neboda Noe, mig plorant amb l'ànima i el cor encongit per la pena que portem dins nostre. Acabava de veure fotos del Tiet David, i em deia que li venien tants records que no podia evitar possar-se a plorar.

Ayer domingo me llamo mi querida sobrina Noe, estava llorando con el alma y el corazón encogido por la pena que llevamos dentro. Acabava de ver unas fotos del Tio David, y me decia que le venian tantos recuerdos que no podia evitar ponerse a llorar.

Vaig procurar consolar-la i creec que no ho vaig fer prou bé, no vaig estar a l'alçada que ella necessitava, no ho vaig saber fer, i em sap molt de greu, però no se que dir... dir-li, no se que dir-me ni a mi mateixa.

Intente consolarla y creo que no lo hice lo suficientemente bien, no estuve a la altura que ella necesitaba, no lo supe hacer, y me supo muy mal, pero no sabia que decirle, no se ni que decirme a mi misma.

Ara jo, m'estic recuperant, ara jo, m'estic refent, però encara no estic prou bé per ajudar-la a ella, i creec que tampoc sóc de gran ajuda, no vaig saber ajudar a la meva pobre mare, vaig estar egoista amb ella, només veia la meva pena, i això és una cosa que no se si podre perdonar-me-la mai.

Ahora, yo, me estoy recuperando, ahora yo, me estoy rehaciendo, pero todavia no estoy lo suficientemente bien para ayudarla a ella, y creo que tampoco soy de gran ayuda, no supe ayudar a mi pobre madre, estuve egoista con ella, nada mas veia mi pena, y eso es una cosa que no creo que pueda perdonarmela nunca.


La Noe em deia, Tieta et vaig trucar tantes vegades per parlar amb tu, i no et possaves al telèfon, pobreta meva, creia que estava endadada amb ella, no carinyo meu, li vaig dir, no estava enfadada amb tu, estava enfadada amb el mon, amb aquesta injusticia de vida, i no podia parlar amb ningú, la ràbia feia que no sabes disimular el dol que duia dins meu, i no volia que veiessiu a una persona forta com jo, que sempre m'he cregut molt forta, i que havia perdut totes les forces per veure la llum de cada dia.

La Noe me decia, Tia te llamé tantas veces para hablar contigo, y tu no te ponias al teléfono, pobrecita mia, ella se pensaba que yo estaba enfadada con ella, no mi cariño, li dije, no estoy enfadada contigo, estoy enfadada con el mundo, con la injusticia de la vida, y no quería que vierais una persona fuerte como yo, que siempre me he creido muy fuerte, y que habia perdido todas las fuerdas para ver la luz de cada dia.


Espero que la meva neboda em perdoni, perdoni aquest distànciament que sense ser conscient jo mateixa me he edificat, l'aïllament no és bó, però és una manera de defendre'ns de no voler més mal, ja ni ha prou amb el que portem dins, i creiem que tancan-nos dins nostre no fem mal a ningú i tampoc ens poden fer mal a nosaltres mateixos.

Espero que mi sobrina me perdone, perdone este distanciamiento que sin ser consciente yo misma me he edificado, el aislamiento no es bueno, pero es una manera de defenderse de no querer mas dolor, ya hay suficiente con lo que llevamos, y creemos que encerrándonos dentro de nosotros mismos no hacemos daño a nadie, y tampoco nos lo pueden hacer a nosotros mismos.

Noe t'estimo amb el cor a la ma, si amor meu, vas ser la primera neboda, jo tenia quinze anys quant tu vas neixa, i et vaig omplir de petons dolços com si fossis meva, vaig jugar amb tu, creec més que amb els meus propis fills, i el que més m'agradar recorda de la nostra màgia és que una tarda a casa la iaia, tu estaves al meu costat, jugant com sempre, i no se quans anys deuries tenir, no ho recordo, potser tenies 3, 4 o 5 anys, no ho se, la memòria fa que no pogui recordar-ho exactament, el que si que recordo, que tu em miraves amb uns ulls de passió per mi, que em feia sentir especial, m'omplia tan l'amor que tu em donaves pel poc que jo et donava, només una mica d'amor i joc. Doncs això, tu estaves al meu costat, i jo et vaig dir, jolines Noe, no et pots possar més a sobre de la Tieta!!!??? jo ho vaig dir, com una exclamació com volen dir, Noe que estas a sobre meu!!! i tu, angelet meu, vas dir, si tieta, es clar que si, i vas acabar assentante a la meva falda, tan feliç que varem començar a riure, i riure, i petons i aqui em vaig adonar de lo molt que ens estimavem.

Noe te quiero con el corazón en la mano, si amor mio, fuiste mi primera sobrina, yo tenia quince años cuando tu naciste, y te llene de besos dulces como si fueras mia, jugue contigo, creo que mas que con mis propios hijos, y lo que mas me gusta recordar de nuestra magia es que una tarde en casa de la abuela, tu estabas a mi lado, jugando como siempre, y no se cuantos años tendrias, no me acuerdo, lo que si que a me acuerdo era con los ojos que tu me mirabas, me hacian sentir especial, me llenaban de amor con lo poco que yo te daba, nada mas que un poco de amor y juego. Pues eso, tu estabas a mi lado, y yo te dije, Jolines Noe, no puedes estar mas encima mio!!!??? yo lo dije como si fuera una exclamación, como queriendo decir, Noe que estas encima mio!!! y tu cariño mio, me dijiste si Tia, claro que si, y te sentaste en mi falda, tan feliz, empezamos a reir, i reir, y nos dimos cuenta de lo mucho que nos queriamos.

3 comentarios:

Yo dijo...

Hola tieta!!
em sento privilegiada per tenir el teu blog, gràcies!
Dirt-he que si que vas estar a la altura al diumenge quan vas parlar amb mi per telefon, vas estar a la altura de tieta, de persona adulta, de mare. hem vaig sentir escoltada i entesa, se que ens entenem perque existeix el dolor, el dolor que ens ha afectat a molts, la pena que moltes vegades ens bloqueja, la por de no voler perdre més, el sentiment d'anyorança, la tristor del que ens agradaria a ver fet i no em fet amb les persones que s'han marxat del món pero no del nostre costat( el tiet i la iaia), com dol dir això, encara avui en dia, veritat?!
Per mi han estat dos persones molt importants a la meva vida juntament amb tu, perque quan jo era petita qui em cuidava era la iaia i amb tu i el tiet jugava tan(ja que vivieu a casa la iaia), em portaveu a tants llocs, al cine, a veure partits de bàsquet, a jugar a bàsquet, al parc,... I saps, m'enrecordo de tots els teus xicots (baja dels 2 anteriors al pare dels teus fills). Et veia tan guapa tieta!.
El que crec que has de fer es treure't aquest sentiment de culpabilitat que tens de no poder ajudar ( a la iaia, a mi,...) perque cadascú ajuda com pot depenen del moment en que està ( i ningú estava en bon moment). Has de pensar que inconcientment si que li vas donar vida a la iaia amb l'amor dels teus fills i amb la teva companyia, segur que en molts moment ella va estar feliç.

T'estimo tieta, t'estimo molt!!!!

Noe

Vicky dijo...

Gràcies Noe, ets una noia molt intel.ligent, i amb molta dolçó, la teva feina descriu lo bona persona que ets. Sempre estarem una al costat de l'altre. La teva Tieta pesada que T'estima amb bogeria.

Azu dijo...

Totes dues sou persones de gran cor, i tot el que dieu i penseu, es transmet cap als demés, els que hi som a prop i els que hi son més lluny que no podem veure, però que son al nostre costat, vetllant per nosaltres.
Estic molt orgullosa de la nostre família, i tenim molta sort de estimar-nos tant.
Una abraçada a totes dues, i penseu que sempre hem d'anar cap endavant, cap enrere ni per agafar esbrançida.
molts petonets

Atsuu