jueves, 16 de octubre de 2008

Em queda poca estona per marxa...

Si, des del mes de setembre me'n vaig a dos quarts de sis a recolli als meus fills, per mi és lo millor, desprès agafar el bus i arribar a casa, canviar-me, possar-me còmoda, banyar als meus petits, comença a fer el sopa, recollir roba de la secadora, possar una rentadora, i quan arribar al voltant de les nou que els nens ja han sopat i se'n van a dormir, jo ja estic que no puc més, ja porto molts mesos que no se que es mirar la tele, no se ni que fan, no segueixo cap serie, m'agafo un llibre i a la tercera pàgina ja estic grogui de son...

Estic molt preocupada per l'hipoteca, ara és molt mal moment per vendre, i cada cop que hi penso m'agafa mal d'estòmag, només em dic a mi mateixa: va que tot anirà bé, va ja ho veuras....

Ahir la meva parella va estar ideal, va ser el millor del dia, va estar per mi en plena dedicació, dolçament, atentament, enamoradament, en canvi els meus petits van estar molt revolucionats, uuufff, com estaven, per no res es barallavem, quin horror, per possar pau.... Va haver un moment a la nit que vaig dir: va, si us plau, avui no tinc ganes de crida, va feu cas a la mare...

Però que els hi diré als nens, si és lo que són, NENS, ara que guapos són, estic enamorada dels meus fills...