jueves, 11 de diciembre de 2008

"No et fiïs mai de les aparences!!!"



Ahir vaig quedar amb els meus germans, vam parlar de diferents coses i varem treure un tema que em va semblar interessant comentar-ho en el meu blog.

El títol d'aquest post “No et fiïs mai de les aparences!!!”, bé això ho deia el meu pare, home treballador de la terra, fort com un roure, degut a la seva pobre infantesa, amb pocs estudis però la vida és tot un llibre obert.

El meu germà gran és policia, de la primera promoció dels Mossos d'Esquadra, de presència sèria, home alt, esquena ample, camina segur, mirada trista (com la de la meva germana), em dóna la sensació que esta com enfadat amb la vida, tenim motius...

L'Antoni (el meu germà gran, per mi el "Tete"), ens va explicar la feina que ara estava fent dins del cos de policia, i també ens va dir que aquests Nadals havia de treballa, creec que és l'excusa perfecta per no veures amb l'obligació de quedar amb ningú... que jo comprenc i accepto.

Ens va explicar que per aquestes dates de Nadal els suïcidis pujant un 40% de la resta de l'any, i que si hi havia qualsevol mort per suïcidir, delinqüència, accident... ell havia d'anar juntament amb el metge forense a fer l'aixecament del cadàver, per desprès escriure un informe de tot, també si han agafat el delinqüent, doncs interrogar-lo...

Deia que l'interrogatori al possible delinqüent, ho havia de fer en castellà, ja que així transmet més la seva personalitat seria i crea una desconfiança cap aquella persona, ja que si ho fa amb la seva llengüa materna poden aflorí els sentiments i és millor que no vegin a la persona interior.

Llavors jo li vaig pregunta si això que passava a les pel.lícules del poli bo i el poli dolent podia ser cert, i em va dir que si, que en molt poques ocasions, però que alguna vegada si que ho havien fet servir, jo li vaig dir i tu segons la teva aparença que feies?? de "dolent"...???

Va dir que en una ocasió el van confondre amb els delinqüents i que va tenir que demostrar que era un policia de paisà, que fort!!! amb lo guapo que jo el vec...

Ara ve la meva història, a l'edat de deu o onze anys em va quedar molt clar el que volia dir que "no et fiïs mai de les aparences!!!"

Una tarda la meva mare em va dir, ves al carrer a veure si trobes al teu germà gran i li dius que vingui a casa de seguida. Ara el barri esta completament diferent a llavors, i també recordo dit això mateix pel meu pare: Quan jo era jove tot això eren camps filla... bé, no vaig trobar al meu germà gran, com vaig veure que era urgent, em vaig afanyar a torna a casa i per no fer la volta a la plaça, vaig pensar passo per aquest carreró, al final del carrer vaig veure a un senyor ben vestit amb traje i corbata, també duia un maletí, i vaig pensar "té bona presència" no passa res, passaré per aquí...

Que collons!!! el cabró... el tio em va fotré un susto que ara ric, però llavors en va fer tenir fins a mals sons.

El desconegut es va amagar entremig de dos cotxes amb el seu "penjoll" a la ma i l'imbècil me'l va ensenyar, jo quan vaig veure'l i segons desprès vaig baixar el cap per veure el que m'estava mostra’n entre les seves mans, vaig dir-me cames de presa i cap a casa.

Aquell dia em va quedar més que clar que no et pots refia mai de les aparences, que el més ben plantat pot arribar ser el més C A B R Ó.