miércoles, 29 de octubre de 2008

Sentir por és privar-nos de llibertat...

Era - Estopa
http://www.youtube.com/watch?v=XTs9WV0Sp8A

La por no ens deixa ser lliures... El miedo nos quita la libertad...

La moto del meu germà petit


Aquesta foto és de l'octubre del 2006, el meu germà David me la va envia per mail, fardant de moto, dient-me: Mira quina moto més guapa m'he comprat!!!

Tenia moto però no tenia carnet per dur-la, havia de fer les pràctiques, tenia carnet de cotxe.

Recordo tantes coses, una d'elles, era que em va dir: No li diguis res a la mare, ni que tinc moto ni que m'estic treient el carnet, no vull que pateixi per mi...

Creec que al final, va ser a la tercera vegada que va pujar a fer l'exàmen pràctic de moto, i llavors va aprovar, li va costar... Això vé, perque ahir a la nit al telenotícies, parlaven dels accidents de moto, i deient que la gent és queixava ja que feient els exàmens pràctics molt difícils, i que poca gent aprovaba.

I vaig recordar al meu germà petit que em deia: Vaja merda, hauré de renovar papers, he tornat a suspendre!!! i jo li deia: Va no et preocupis a la tercera va la vençuda!!! (que idiota vaig ser, que idiota, però jo que anava imagina, que collons anava imagina, si ell sent cinc anys més petit que jo era molt més responsable que tots els meus germans junts, com podia creure que li passes res... el destí de cadascu és marcat...)

Doncs si, al final va a provar l'exàmen pràctic, i va poder agafar la moto, jo no vaig arribar a veure'l mai al damunt de la moto, la seva dona deia que anava tan guapo, que ell anava tant orgullos al damunt de la seva moto... i la meva mare continuant sense saber res de res, només ho sabiem la meva germana i jo.

Un dia el meu germà em va dir que li va intentar explicar a la mare que duia moto, i la meva mare no s'ho va creure, va pensar que li estava prenent el pél, ja que li va dir dient mig en broma, ja que no tenia collons per dir-li en serio, si, si, collons, ja que sabia que la meva mare patiria a tot hora, ja que havia d'agafar carretera cada dia, amunt i a vall, de Piera a Barcelona, de la Universitat a Piera...

Per això la meva mare no s'ho va creure, i el meu germà no va voler donar-li més importància, però recordo com si fos ahir la conversa per telèfon, explicant-me tot això el meu germà petit, entre rialles i bromes em deia: Jo li he dit, si, si, jo li he dit, però no s'ho ha cregut!!!! la mare no s'ho ha cregut!!!

Un dinou de setembre del 2007, ja ha passat un any, el meu germà treballava i estudiava, tenia 32 anys, portava treballant des dels disset a l'empresa com administratiu, i va decidir treure una carrera, i estava fent el tercer curs d'Enginyer de Camins, Canals i Ports a la Universitat de Barcelona, doncs aquell malaït dia, aquella tarda no va haver classe a la facultat, va marxar abans cap a casa seva, cap a Piera, a la Carretera de Martorell, va haver una noia que duia un cotxe que semblava que no respectes l'stop, però el meu germà va creure que no el respectaria, i no se més ni he volgut saber més, ja que he pogut llegir l'atestat però no m'he vist amb forces per fer-ho, només ser que ell anava per una carretera recta i aquest cotxe va parar encara que ell no li va semblar així...

La meva mare i jo no vam saber res fins al dia següent al matí, el meu germà gran va ser el primer en saber la notícia i la meva germana que va donar la casualitat que estava a Madrid per feina, van estar tota la nit vetllant l'ànima del meu germà petit.

Aquella PUTA NIT, si, aquella puta nit, jo sense saber res de res, ser que em vaig llevar amb un fred al cos, unes esgarrifances, que recordo que tenia a casa a la meva mare, i li vaig dir: Bon dia mama, quin fred aquesta nit, oi?? estic geleda de cap a peus, quin fred tinc al cos, m'en vaig a fer una dutxa d'aigüa super calenta, haviam si entro en escalfo, recordo que la meva mare em va mirar en cara estranyada, però vaig tenir un puto presentiment, un puto presentiment, vaig sentir la fredo del meu germà dins meu...