UUUUFFFF, com estic d'angoixada, necessito una super abraçada, d'aquelles que t'agafan fort i t'apreten, i pots comprobar que et donen tot el suport que necessites, per poder plorar i desfogar-te obertament i sense amagar res.
També al mateix temps, voldria cridar, cridar fort i que em sentis tothom la ràbia que porto dins, cridar a plé pulmo, i ara amb molta més força, ja que em noto aquest dies amb molta més capacitat pulmonar, si, cridar i cridar com si demanes auxilir, com si la meva mare i el meu germà em poguessin sentir, i poguessin venir corrents al meu costat, però no serviria de res, no poden venir, encara que se que els tinc al meu costat.
Ara foten conya amb els meus companys, ossstiiia, em fumaria un porret, si, si, no estic boja, però creec que m'aniria de conya, no un cigar, sino un porret d'aquells que et fan treure totes les tonteries, i et fan senti bé, ostia, però lo dolent es que seria fuma, i potser cauria en la tentació desprès d'agafar un maltboro, o sigui que millor que no, però potser segons com li dic al meu Miguel que demà compri una mica de xocolata i ens fumem un porret per casa, oooosssstiiiia, bona idea, bé ja veure'mmmmm, je, je, je, estic loca, loca, loca...
No he fumat mai porrets, però quan va passar lo del meu germà petit, recordo que em juntava amb una colla de nois i noies del barri, cadascu amb el seu gos, i es feien els seus petas, algun cop els hi deia deixeu-me fer una calada, i no una, sino fins dos o tres, i desprès anava més suau cap a casa, que ficava als nens a dormir cantan la marimorena...
Li preguntaré a la doctora si puc un peta aquest dissabte, segur que em diu que no, però per intentar-ho...
Una abraçada de Tele-tubbies......
Hace 11 meses
No hay comentarios:
Publicar un comentario