lunes, 6 de abril de 2009

Setmana Santa sense els meus petits

Quan hi ha una separació de pares, és molt dur afrontar el fet de que has d'estar dies sense tenir als teus petits, se que pel pare li haurà sigut difícil, i no creec que això t'acostumis mai, ni pel pare ni per la mare.

El diumenge varen marxar amb el pare dels nens, i el dissabte a la nit ja els feia de menys, com és possible si encara estaven amb mi???

Avui sortiré de la feina direcció a no se ón... si bé, aniré al gimnàs, una mica de piscina, una mica de sauna, una mica de relax, sense preses, sense mira el rellotge, sense saber quina hora és, tant és...

Ara recordo allò de marxa a una illa deserta, i marxa sense els nens, no podria, em seria impossible separar-me d'ells, i no veure'ls... encara que hi han moments que és per tornar-se boig, compensa el tenir-los amb mi, m'omplen d'amor i felicitat.

Només ha passat un dia i tinc un nus a l'estòmag, ahir fins l'hora de trucar-los se'm va fer etern, i desprès veure'ls tan serios, en quan a casa estan com a bojos... se'm fa difícil parlar amb ells, el telèfon és fred.

Haig de saber fer front a que només són uns dies, i que a mi també m'estara bé, el poder descansa una mica, i fer la meva, anar aqui o alla, però sembla que em falta un gran pes al voltant meu, que arrussego i que ara em fa anar lleugera per que el pes no hi és amb mi.

El divendres la meva nina, no es trobava gaire bé, la vaig portar a la pediatra, em va receptar iboruprofeno per juniors, ja és més gran, i el Dalsy no li fa res, de res... com estava una mica tova sense tenir febre, i jo tenia molta feina i no tenia amb qui deixar-la me la vaig em portar a la meva feina... jajajajjajajja jo treballant com una boja, treient molta feina, i ella aqui al meu costat dibuixant, agafant tots els tampons amb la tinta, tacos de colors, post-its.... de tot de lo que trobava al calaix de la taula, i dient-me: Mama que bé que m'ho estic passant!!!

Vaig tenir tanta feina que casibé no vaig poder esta per ella, es va portar molt bé, el meu cap em va dir: si no hi ha nena, i jo: si, és molt bona!!. Avui quan he arribat m'he trobat una carpeta amb tot de dibuixos fets per ella, a ón a tot arreu deia: "per a la meva mama, que me l'estimo molt" això encara m'agafat molta més anyorança.

Se que tot això és ben normal, i se que no hi ha per tant, però estic com perduda, i ara que faré jo sense tenir que anar a buscar els nens al cole, que només són tres dies!!!! una setmana sense veure'ls, i desprès es torno a tenir amb mi. Puc parlar amb ells cada dia a 3/4 de vuit, però estan tant distants, els trobo tan serios, que em bloquejo, i em sap greu per que els hi diria tantes coses però desprès els meus sentiments es queden com tocats, i no en tinc prou amb la seva petita veu.

Ja ho se que em tinc que acostuma, que això és una separació, i que quan estan amb el seu pare no estan amb mi, i que els nens han d'estar amb el seu pare, i se que estan bé, i jo també tinc dret a fer la meva, però sembla que em falti una part de la meva persona, sóc persona o mare, que sóc més mare que persona, a mida que és facin més gran seré menys mare i més persona, o lo de ser mare és per tota la vida, i deixes de ser persona per ser mare per sempre més. UUUUFFFF em sap greu, quina espiral!!!

També vull demanar disculpes per expressar-me en català, i demà si tinc temps ho traduïre, però em venia molt de gust fer-ho així.

L'altre dia em van dir que això que jo escribia eren "neures", i desprès van afegir "és broma", si però per mi a qui no li agradir llegir el que jo escric, és ben lliure de no fer-ho, i jo sóc ben lliure d'escriure allò que em surti de la figa. Esta clar, oi??

És casibé l'hora de surti al carrer sense tenir que anar corrents cap a l'escola a recollir els nens, que estrany se'm fa!!!

M'han vaig al gimnas!!! Demà us explico com estan els nens per Tenerife, espero que l'avió que és el primer cop que l'agafant els hi hagi anat bé.

15 comentarios:

Carmen dijo...

Eres una madraza... MADRAZA.
Piensa que descansar un poquito te hará bien y que, cuando vuelvan, te contarán mil cosas lindas.
besos enormes
Carmen

Vicky dijo...

Gracia Carmen, que guapa eres!!!
Lo has entendido todo?? Que pasada!!!
Mañana traduzco al idioma de todos.
Muchos besitos y un gran abrazo.

carlota dijo...

Que mamá dios mio , sé que no es lo mismo , pero te digo lo de mamá , por que el año pasado en el puente de mayo , se llevaron al nano a un pueblo que eran fiestas (un amigo del cole que sus abuelos son de allí)y el amyor se fué a la casa de campo de con su novia y los padres de ésta(todavía tenía novia)y nos quedamos miguelon y yo solos , estabamos como sordos , no sabiamos a quien llamar la atención , pero nos sentó muy bien estar unos días solos .Y te digo lo de que mamá , por que yo los eché de menos , pero si se lo llevan otra vez , me alegro (por una parte , hay madre que ya no me he explicado bien ...jejeje).Y decimos de vez en cuando no os vais unos días por ahí ? que malos somos ...jajjaaja

Besos y verás que cuando menos te dés cuenta ya los tienes contigo otra vez .

Más besitos.

Minerva dijo...

El primer cop que agafen un avió??!! s'ho passaran pipa, ja veuràs. És normal que els trobis a faltar, són els teus fills, però com molt bé has dit, també t'anirà molt be a tu. A mi tampoc m'agrada el telèfon, és molt fred, és lògic que et trobis així.
Petonets!!!

MFe dijo...

Ainssss.. Vicky.. casi me espero a tu traducción.

Un beso fuerte!!!

Notengonombre dijo...

Yo que tengo el culo "pelao" de ver estas situaciones, te diré que es lo mejor que les puede pasar a los críos. Un padre normal, aunque tú no te lleves bien con él, es una bendición para unos críos, y unas vacaciones con él, les harán mucho bien a todos.
Ya se que jode, pero los niños no son patrimonio de nadie.
Un beso y ánimo, que ya verás como es para bien.

Azu dijo...

Sé perfectament com et sents. de vegades ens emprenyem amb els fills, pero a l'estona ja sen's passa, i no sabem estar sense ells. Encara que has de pensar que ells están bé i quan tornin t'explicarás moltes coses. Els hi hauries de dir que s'apuntin cada dia tot allò que volen explicar-te perque no s'oblidin de res.
Ets una marassa i els nens son la teva vida. Tens uns fills molt macos.
Es nota que son mes de la nostre banda, jejejje
Un petonet germaneta

la chica maravilla dijo...

A mi ja m'està bé en català, reina!!! És ben normal això que expresses. A mi em passa amb el meu nebot i no és fill meu així que...
I tant que vaig amb tu al vegetarià, digue'm dilluns?? ;)
Un petonet,
Caro

una sonrisa dijo...

el meu fill el gran y el meu marit, també s'en van el dijous..... fins el dimarts no tornaren, crec que será el pont més llarg, que cualsevol altre... aissss i aixo que es queda amb mi el petito!!
Segur que su pasaran molt be , ja veuras, tornaran i et contaran millers d'historias !!!
Un petonet vicky.
Perdona el meu horrible catala!!!!

Cancer Lunatico dijo...

Hay momentos para todo... y el de echar de menos a tus peques es de los más duros, pero sabes que es lo correcto.

Me gustaría que dedicaras más tiempo a ti, que te lo mereces muchísimo, y que entiendas que para ellos el teléfono es muy frío, más que para los adultos, y hacerte una fiesta no pueden, aunque les gustaría, lo ves en esos dibujos.

Te adoran tus hijos, y tú tienes que saber adorarlos a ellos desde la distancia.

No les hagas ver mucho lo que les echas de menos, porque sufriran lejos de ti, prepara todas las fuerzas del mundo para darles el abrazo de bienvenida, que seguro que lo agradecen.

Besos de buenos días...

Pau dijo...

Perdona, no me conoces, pero por casualida aterrice por aqui. Me gusto lo que has dicho y ese parrafo donde buscar el saber que prevalece si el ser madre o persona, creo que es logico que te sientas en esa encrucijada.
Un saludo!
Te ire siguiendo!

Marga Esteban dijo...

No t'amoïnis, aprofita per posar-te al dia a casa, fer allò que mai pots fer perquè estan ells, no sé, pelu, depilació, cinema per a adults, ordre als armaris, sortir a passejar a altres llocs, surt a sopar amb el teu amor...DISFRUTA, perquè així també ho faran ells, et trobaran feliç i se sentiran orgullosos de tu.

Unknown dijo...

Holaaa

Pasaba a avisarte del cambio de blog....si, una vez mas.Esta vez por burra.

Besitos

alex dijo...

hola i perdona per ficar-me al teu blog, no sé com he anat a parar...suposo que navegant per passar la tarda i els dies que em queden fins veure a la meva princesa.
Ara està amb sa mare i no té cobertura al mòbil, així que imaginat l'ansietat.
de vegades penso quina llàstima, però les coses han estat aixi i es tracta de viure cada dia millor i dedicar-te al 1000% quan estas amb els que més t'estimes.
ciao

Anónimo dijo...

Uf quan m' enrecordo encara em tremolen les cames, la primera vegada ho vaig passar molt malament, recordo que era setmana santa i nomes feia deu dies que estava separada, edemes, es el que passa al principi, que tot es magnifica i sembla que l' altra persona sigui una total desconeguda a la que nomes vols perdrà de vista.

Tampoc sabia els meus drets era tot molt recent i ell es va comportar com un animal per la falta d' humanitat que va tenir, el meu fill llavors tenia 5 anys i era tot forà difícil.

Peró el temps tot ho arregla, i quan les persones recobrem aquell punt de normalitat tornem a ser les que eram sense els instints tan sortirs de mare.

Vaig escriure una carta al respecte al meu espai, la deixo aquí per si algú li pot valer.


Uf quand m' enrecordo encara em tremolen les cames, la primera vegada ho vaig passar molt malament, recordo que era setmana santa i nomes feia deu dies que estaba separada, ademes, es el que pasa al principi, que tot es magnifica i sembla que l' altra persona sigui una total desconeguda a la que nomes vols perdra de vista.

Tampoc sabia els meus drets era tot molt recient i ell es va comportar com un animal per la falta d' humanitat que va tenir, el meu fill llavors tenia 5 anys i era tot forá dificil.

Pero el temps tot ho arregla, i quan les persones recobrem aquell punt de normalitat tornem a ser les que eram sense els instints tan sortirs de mare.

Vaig escriure una carta al respecte al meu espai, la deixo aqui perque va ser tot el que jo vaig viure.

http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/blog/cns!F77229B2CD3E3F26!4881.entry

Encantada de trobar el teu espai.