martes, 4 de noviembre de 2008

Miguel i jo fem quatre mesos

Avui fa quatre mesos que ens vàrem trobar, per mi és molt important aquesta data, no m'esperava que fos tan maco i que per més dies que passant més ens estimem.

Vaig contestar un sms d'un post d'una pàgina que sovint visitava (encara ho faig però a altres seccions, el seu post estava a la secció d'amic busca amiga).

I deia, quelcom semblant a: Noi de 36 anys voldria trobar a noia per anar aquest cap de setmana a la platja, qui s'anima?? i un núm. de mòbil....

I jo aquell cap de setmana de 4 de juliol no tenia els nens, anavant amb el pare d'aquests, i tenia unes ganes boges d'anar a la platja, i vaig pensar, doncs li envio un sms i quedem per anar a la platja, la veritat que és un lloc públic, sino m'esta bé, agafo la tovallola i m'en vaig cap a casa, o cap a una altre banda que la platja és molt gran, hi han trens per arribar-hi, ja que ho tenia molt clar que dins d'un cotxe d'un desconegut no pujava, em vaig emportar fins hi tot el mp4 per si la conversa s'acababa...

Res, va ser enviar-li el sms, i vaig rebre un altre preguntant-me: Te puedo llamar?? i jo si, i em va trucar, la meva sorpresa, va ser sentir la seva veu, ja, ja, ja, no podia deixar de riure, res que deia ja estava rient, té un accent andalusssssss, molt divertit, i això que ell es considera molt català, si però creec que només d'esperit, ja que no entenc gaire el català... però m'es igual... això és lo de menys...

Això era un divendres 4, i aquella mateixa tarda, ja volia queda, i jo li vaig que no podia, que tenia que anar de compres, m'havia aprimat molt i tot em venia gegant... em va enviar dos o tres sms molt divertits mentre jo estava comprant al C.I.... i al final em va dir: Oye!!! Te ayudo con las bolsas de las rebajas??? Quin riure, no se perque però no podia deixar de riure...

Li vaig dir, si vols podem quedar al Passeig de Gràcia amb Diagonal a les 22 h. d'aquell divendres, si, si, me parece bien...

El moment va ser màgic, jo vaig arribar cinc minuts abans, i ell quan em va veure, va dir amb els seus ulls: Ets tu?? que guaiii, un noi ben maco i jo una mare separada amb dos fills, ja, ja, ja... estoy loca....

Només presentar-nos, li vaig dir: SOY MADRE DE DOS HIJOS!!!! que quede claro.... i em va dir, pues bien, me gustan los niños...

Vam anar a prendre una Coca-cola, i super bé, van passar dues hores volant, i em va dir: Oye!! que si mañana queremos ir a la playa, quizas vamos tirando pa casa... i jo com no porto rellotje i estava super bé, doncs si, si, mañana a la playa...

L'endema, varem quedar per anar a la platja, i va estar genial, uuuuummmm!!! si la nit anterior em va agradar, quan el vaig veure treient-se el jerseiiiiiiiiii, uf, uf, uf, que guapo esta mi niño!!!

Xerra pels colces.... molt no vaig poder escoltar ni una cançó pel mp4, em va explicar de tot i més, molt i molt bé... estavem tant bé, que em va dir: Oye!!! comemos juntos?? i jo vale, i jo li vaig dir: hacemos un cine, te parece?? molt i molt bé...

Aquell cap de setmana va ser molt i molt espècial.... Que guaiii!!! Visca l'amor correspos!!!

4 comentarios:

Alatriste dijo...

Gracias por tu apoyo y por tus ánimos. Es bonito poder mitigar algo la soledad, aunque sea a base de palabras. Te deseo lo mejor. Cuídate.

luna dijo...

FELICIDADES
UN BESO

Kodama dijo...

Noia!!! felicitats!!! m'he divertit molt llegint aquesta entrada... Ostres que guay, no? NO podia parar de somriure mentre et llegia... Tant de bò la cosa vagi bé! Internet moltes vegades ajuda a trobar gent que normalment no coneixes al teu dia a dia :) Així és tb com vaig conèixer al meu xicot!
Un petonet preciosa!
Et segueixo molt tot el que escrius, eh? no et pensis!!!

muaaaaaaaaaaaaaaaaaks!!!

Vicky dijo...

Creec que qui espera que vinguin a buscar-lo a casa, es pot morir esperant... en canvi si vols una cosa si vols companyia i no la tens perque no prova si va bé... si no ho proves no ho sabras mai, i tu com jo vàrem tenir SORT...
La Sort és un creuament entre dos camins i qui vol estar en aquell punt pot ser que li arribi la sort, quino arrisca no pisca... Petons de sucre