Pare, per on surt el sol?
vull saber per on s'amaga?
per poder-lo trobar i no desesperar
si al despertar no el vec de vegades.
Pare, saps? puc sentir dolor
per la mort propera
l'angoixa t'ofega
i sense respiració el cor batega.
Tothom creu amb la lluna
claró per tanta foscó
Pare, a on s'amaga la lluna?
que necessito sentir-me segura.
Pare, vas marxar tot sol
amb la fredó als llavis
al cap dels anys penso molt
en els teu consells sabis.
Jo ara ser que no estas sol
ni la lluna ni el sol
vull saber a on s'amaguen,
el que vull saber:
És a on són la mare?
i el teu fill petit que descansa junt la mare?
Diga'm que dormen!!!
Diga'm que són amb tu!!!
saber-ho em dona pau
per poder desperta
d'aquest terrible mal son.
Hace 1 año
4 comentarios:
Preciós poema, Vicky !
Aquests dies encara trobem més a faltar els que no seran a taula.
Et desitjo un Nadal ple de pau i tendressa per a tota la teva família!
Una abraçada!!!
Totalment d'acord, en aquestas festas, quan tota la familia esta reunida, es quan més es dona conte de les personas que no i son. pero per aixo mateix es quan tenin que fer un esforç y sonriure, per a ells.
Bon nadal.
Hem de ser forts, com ho estem fent,
que això ningu ens ensenya sino que s'ha n'apren.
Es molt maco i trist aixo que has escrit, però es pur sentiment que necessites compartir.
Hem de vetllar pels que hi son, i els que no hi son vetllaran per tots.
Una dolça abraçada
Blanca Dama
Un beso preciosa y feliz año nuevo,nos vemos el proximo.
Publicar un comentario