Presentiments...

Aquest mati, m'he llevat com tots els matins duptant si m'axeco o em quedo al llit, però no estic sola, tinc els peques, han d'anar a l'escola, i m'obligo, si m'obligo a mi mateixa, tia, els nens!!!

Quan fumaba, que dur, però quan fumaba, m'aixecava pensant: uuuuummmm!!! un café amb llet i un cigar...., uuuuummmm!!!! que bó, cinc minuts a la cadira de la cuina, fumant un cigarret amb el got de café amb llet a la ma, joder, joder, joder, com ho trobo a falta, quin mono!!!!! Ara ja ni m'assento a prendre el café amb llet, el meu ritual dels cigars s'han acabat...

Bé, doncs havia recuperat piles, sense voler recordar el que havia somiat, ja que els somnis ultimament són per no recordar, estava disposada a passar un dia per anar tirant, i més havent recordat amb mala conciència, com havia estat d'estúpida pel telèfon la nit anterior.

Però com sempre, posso la ràdio, la meva companyia, la música, que aquesta crea adicció però només una adicció bona...

I sabeu, que sonava en aquell moment, això:

Por la boca vive el pez - Fito y Fitipaldis:
http://es.youtube.com/watch?v=RLyFjmB6ElQ&feature=related

Ho sento no puc baixar videos, i per això no els puc adjuntar, però aquesta cançó, la tinc al mp4 i ahir a la tarda quan anava a recollir els nens em va estar donant l'energia per pujar el carrer Torrent de l'Olla i fer-ho a un pas lleuger...

Quina casualitat, jo feta pols, i possant la meva canço, els nens encara dormient eran dos quarts de set, i je, je, je, m'ha donat tanta energia, que he possat la ràdio de la cuina a tota óstia, i m'he possat a canta i a balla, i a dir-me, que collons, avui comença un nou dia!!!!!

Això, jo li dic un bon presentiment, si, per mi era una senyal per començar un dia que semblava que anes malament, a fer un canvi radical i que anes bé....

Sóc una estúpida... mania al telèfon...

Ja fa temps que no tinc ganes de parlar pel telèfon, i cada cop se'm fa més impossible, és més, si a vegades parlo, desprès em trobo farsa o extranya, com si jo mateixa m'obligues a fer-ho, has de fer-ho, i ho fas però desprès quan penjes en venen unes sensacions extranyes e insegures de si ho he fet bé o no, i cada cop que el telèfon sona, dupto en agafar-ho.

Ahir estava molt cansada, estava esgotada, creec que són aquells dies del final de la regla, que estas que no pots més, que vols anar a dormir per poder descansa, però havia de fer moltes coses, tinc que estar pels meus nens, no puc arribar a casa i estirar-me al sofa, i dir fins demà, nooooo, haig i vull i m'agradar estar pels meus fills, i sort, molta sort que ja dormen tota la nit, que si fossin nadons i es despertessin a mitja nit plorant, uuuuffff, no, no, si us plau, prefereixo no recordar-ho.

Desprès de sopar com cada nit, trucar el pare dels meus fills, jo despenjo el mobil i els hi passo directament als nens, la nena parlar un moment, i el nen per obligació del seu pare també si possa, ja que si fos per el nen no té ganes de parlar amb el seu pare, però aquest és un altre tema.

Jo vaig entendre que el pare volia parlar amb mi, però jo no tenia gens de ganes de parlar amb ell, ja que sempre acabem discutint i el meu cansanci no estava ni per discutir, vaig passar, i amb el tot el morro meu li vaig penjar, no és mereix una altra cosa, la veritat, però va tornar a trucar, i jo li vaig dir que volia, i ell amb un tema que ja li he dit que no, que ara tampoc bé al cas, i que ja li he dit que parlint els advocats que jo no vull parlar amb ell, i el vaig penjar, va tornar a trucar, però no li vaig agafar...

Cosa extranya, va sonar el mobil, jo creia que era el Miguel per dir-me bona nit, però no era ell, era la meva companya de feina, la meva amiga, eren les nou de la nit, i jo estava molt cansada, i ella estava fresca com una rosa, la veu clara, i jo feta pols, i es clar, em va preguntar una cosa de les nòmines d'aquest mes i jo li vaig dir que a mi també m'havia passat, i ja esta, i es clar, jo estava seria, molt seria, i em va preguntar: Et passa res?? Estas bé??? i jo si, però és que no podia evitar el meu cansanci, no podia ni parlar pel telèfon... només desitjava preparar els cola-caos i la llet i anar a dormir, si, si a quarts de deu de la nit a dormir, tot el llit per mi sola, que bé!!!!

Joder, joder, joder, pobreta Carla, la meva neboda petita, pobreta, em va trucar al fixe de casa, i jo estava molt cansada, vaig fer l'ultim intent d'estar per ella, la Carla tenia ganes de parlar d'explicar-me coses, però el meu cap estava al límit i pobreta, ella m'ho va notar amb la veu, i li vaig dir estic molt cansada, demà parlem...

No em trucar mai, i un dia que em truca i haig de ser tan estúpida, vaig fer un petit esforç per parlar i escoltar-la però es clar les meves energies estaven exhaurides.

Desprès m'entrar el remordiment de conciència, joder, joder, joder, tia podies haver fet un esforç!!!! em diu el meu cap una vegada i un altre, que ets d'estúpida, que ets d'estúpida....

Sort que el Miguel, no em va trucar, aquest matí m'ha dit que estava veient el futbol, i que quan va veure l'hora que era ja no va voler molestar-me, ja que es va pensar que estaria dormint, joder, joder, joder, tres mesos i em coneix molt bé... i la va encerta, ja que jo a tres quarts de deu ja dormia...

Des de que la meva mare va marxar, la meva Tieta, la germana de la meva mare, em truca sovint, esta preocupada per nosaltres, i jo també procuro trucar-la algun dissabte o diumenge, li pregunto com es troba i parlo una estona amb ella, sempre busco un dia que em vegi amb prouta força per poder seguir la conversa...

Però hi han vegades que em truca en moments molt inoportuns, i vec pel digital qui és, i passo un ou d'agafar-lo, si, si, no puc, prefereixo no contesta, i dir que no hi sóc o dir que estava a la dutxa.

Li vaig comentar al meu metge que ultimament estava molt cansada, i em va dir, que a quina hora em llevava, i jo li vaig dir que a les sis, quarts de set, em va dir que era molt normal i més amb el ritme que duia tot el dia, que era normal, que el cos aguantar fins on pot...