El somni de l'escala

Aquesta nit he tingut un mal son, si és un mal son, ja que m'he despertat cridant i demanant ajudar, jo mateixa cridava a la gent que passava pel carrer que m'ajudes: Socor, socor!!!

El somni que he tingut ja l'havia somiat altres vegades, dos o tres, però com avui d'angoxant cap.

Resulta que no se perque havia de pujar una escala, i jo per pujar no tinc problema, m'enfilo, agafo força i pujo a ón sigui necessari, ara el problema, "el acojone" és quan haig de baixar, si, quina por, quin vèrtic, estic que començo a baixar, i ho faig molt a poc a poc, sense voler mirar a vall, ja que casibé no puc veure el terra, hi ha una noia que no se qui és, no arribo a veure ni a distingi qui pot ser, per mi és una extranya amb veu dolça i segura que em va dient, a poc a poc i amb força ves baixant... i jo li faig cas, fins que arriba un moment de l'escala que estic al mig, ni puc puja ni mai arribo a toca terra, és massa lluny tot, no arribo ni al començament ni al final, joder, joder, joder, ja començo a tenir una por que em noto com els músculs engarrotats, i em quedo inmòbil, no em puc moure, no puc ni fer un pas per anar a munt ni anar a vall....

I al final començo a cridar: Socor, socor, ajuda per baixar!!! i se que no se qui, però venen a ajudar-me, i llavors em desperto sense trobar-li cap explicació aquesta merda de son que ja s'ha m'ha repetit en vàries ocasions.